Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei Més informació Aceptar

Noticia

28/03/2021

Ha arribat el moment de reconèixer l'ensenyament immersiu!

Eskolim crida els diputats i diputades a adherir plenament a la proposta de llei sobre la protecció patrimonial de les llengües regionals el proper 8 d’abril. Reunits a Bastia del 26 al
28 de març, les sis xarxes d’escoles immersives demanen de votar el text conforme als treballs del Senat.

Per primera vegada des de la IV República (llei Deixonne del 1951), tenim l'oportunitat de dotar l’Estat francès d’una llei capaç de posar les bases d’un estatut protector per a les nostres llengües regionals. És una oportunitat històrica, que compromet col·lectivament i individualment a qualsevol persona interessada en la preservació i la vitalitat d’aquest patrimoni cultural excepcional

Durant l’assemblea general del 27 de març a Biguglia, Eskolim ha validat la candidatura d’una sisena associació, Scola Corsa, dedicada a l’ensenyament de la llengua corsa a les escoles immersives i associatives. Les primeres escoles obriran a la reentrada 2021, a Biguglia i possiblement a Bastia.

Els membres fundadors d’Eskolim són ABCM-Zweisprachigkeit (alsacià i alemany), La Bressola (català), Calandreta (occità), Diwan (bretó) et Seaska (basc).

1 "El domini de la llengua francesa i el coneixement de dues altres llengües fan part dels objectius fonamentals de l'ensenyament.”

2 Decisions n° 91-290 DC del 9 de maig 1991, n° 2001-456 DC del 27 de desembre 2001, n° 238653 CE del 29 de novembre 2002, n°2004-490 DC del 12 de février 2004.


Eskolim crida els diputats i diputades a adherir plenament a la proposta de llei sobre la protecció patrimonial de les llengües regionals el proper 8 d’abril. Reunits a Bastia del 26 al 28 de març, les sis xarxes d’escoles immersives demanen de votar el text conforme als treballs del Senat.

Entre els grans avanços d’aquest text, es destaca el reconeixement explícit de «l’ensenyament immersiu en llengua regional sense perjudicar l’objectiu d’un bon coneixement de la llengua francesa». Aquest mètode pedagògic és el més eficaç per a permetre als infants d’esdevenir locutors bilingües, capaços de comprendre, expressar-se i crear, tant en llengua regional com en llengua francesa, sense perjudicar ni l’una, ni l’altra. Els estudis són nombrosos, fins i tot des d’Educació nacional; els excel·lents resultats dels alumnes al brevet i al batxillerat també testifiquen aquest èxit.

El text proposat pel Senat és equilibrat, sobretot pel que fa a la menció de «l’objectiu d’un bon coneixement de la llengua francesa» que fa referència a l’article L121-3 del codi de l’educació, 1 i que s’aplica a les nostres escoles, ja que són sota contracte d’associació amb l’Estat.

Eskolim recorda la qualitat dels debats durant l’examen d’aquest text pel Senat. Esperem no tornar a sentir argúcies jurídiques deixant entendre que la immersió seria inconstitucional. En efecte, si la Constitució indica que «la llengua de la República és el francès» i que de fet, la llengua francesa és la llengua comuna al territori, la jurisprudència del Consell constitucional o del Consell d’Estat, no conté res sobre aquesta pretesa inconstitucionalitat de l’ensenyament d’una llengua regional segons la pedagogia de la immersió lingüística. Al contrari, l'any 2002 el Consell d’Estat 2 ha deixat entendre que la intervenció d’una llei regularitzaria el règim de l’ensenyament per immersió.