L’entitat cívica dóna suport tant al Decret, que el continuarà defensant als tribunals i al carrer, com a totes les mesures que està desenvolupant el Govern valencià per afavorir la normalització de la llengua en tots els àmbits. La disposició addicional cinquena no tindrà efectes sobre el sistema educatiu fins al 2023, per tant, el Decret s’hauria d’aplicar el curs 2017 – 2018, ja que sols entra en vigor en Educació Infantil.
De nou, Escola Valenciana insisteix en la legalitat del Decret 9/17 de 27 de gener, del Consell, que estableix el model lingüístic del sistema d’ensenyament en l’àmbit valencià, perquè, d’una banda, no lesiona cap dret fonamental, tal com assegura l’informe de la Fiscalia i, d’altra banda, aquesta normativa ha comptat amb l’ampli consens de la Comunitat Educativa i l’assessorament de les Unitats d’Ensenyament Multilingüe, que estudien els mètodes òptims per assolir un alumnat plurilingüe. A més a més, el Decret en sí, representa una evolució coherent del camí recorregut pel desplegament i l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià –LUEV– de 1983, la qual aplica un model de bilingüisme a l’ensenyament que ha produït resultats positius i constatables durant més de 30 anys.
Ara com ara, dues sentències judicials avalen la legalitat del Decret de Plurilingüisme, llevat de la disposició addicional cinquena, que es basa en la concessió de certificacions de llengües una vegada acabats els cicles educatius i, per tant, no afectaria durant el curs 2017 – 2018, perquè enguany el Decret sols entraria en vigor per a l’Educació Infantil. La Fiscalia desestimà les demandes interposades per la Central Sindical Independiente y de Funcionarios –CSI-F– i la Unión Sindical Obrera –USO– contra la norma educativa, atès que no lesiona cap dret fonamental.
Per totes aquestes raons, Escola Valenciana preveu noves mobilitzacions amb totes les entitats i la societat civil amb les quals diem ‘Sí al valencià’ i ‘Sí a la nostra llengua al País Valencià’. Les accions es portaran a terme en setembre si el Tribunal Superior de Justícia –TSJ– impedeix l’aplicació del Decret, amb total normalitat administrativa i pedagògica, malgrat que la disposició addicional cinquena no tinga efectes sobre el sistema educatiu fins al 2023. No té efectes d’aplicació legal i acadèmica durant els cursos anteriors a aquesta data, per la qual cosa, la paralització cautelar de l’aplicació del Decret no és un argument vàlid i s’ha d’evitar que aquesta resolució judicial condicione, negativament, el normal desenvolupament pedagògic i acadèmic de la normal legislativa.
«Estudiat el fons, el tribunal conclou que el Decret no atempta contra els drets fonamentals.» Amb aquesta sentència, el TSJ desestimà el recurs d’USO en què demanava la nul·litat del Decret de Plurilingüisme. Amb una sentència d’aquesta importància, Escola Valenciana no entén com és possible que l’òrgan col·legiat mantinga les mesures cautelars a l’aplicació de la llei educativa. Escola Valenciana ha denunciat «l’arbitrarietat de les instàncies judicials»: «El TSJ manca d’arguments objectius contra el Decret. No hi ha cap motiu coherent per evitar l’aplicació de la normativa aquest curs, perquè es basa en el principi d’igualtat d’oportunitats, és a dir, se centra en què tot l’alumnat del País Valencià siga plurilingüe i, així, tracta de compensar els defectes de la LUEV.»
Escola Valenciana ha subratllat que «les úniques raons que impedeixen el bon funcionament escolar són merament ideològiques, no es fonamenten sota criteris pedagògics. Darrerament, hem vist com es judicialitzen les mesures desenvolupades pel Govern valencià a fi d’aconseguir la normalització del valencià a tots els àmbits: el Decret de Plurilingüisme i els usos lingüístics en l’Administració. Iniciatives a les quals Escola Valenciana dóna el seu suport per considerar-les adients perquè la ciutadania que ho desitge puga viure en valencià. Un sector social manifesta tindre recels de l’aplicació del Decret perquè és víctima d’una manipulació política que busca fracturar les Comunitats Educatives a qualsevol preu. Amb la paralització de la norma educativa es juga amb els drets fonaments de l’educació de l’alumnat. A més a més, les Comunitats Educatives que decidiren, democràticament i majoritàriament, per mitjà dels seus respectius Consells Escolars, adscriure’s als nivells més alts d’aplicació del Decret, estaven tancant la porta a un cicle educatiu en què l’aprenentatge per igual de les dues llengües cooficials s’hi veia amb recel, per obrir-la a una societat més normalitzada en què aquest aprenentatge és la pedra angular de la convivència ciutadana i la vertebració del nostre territori.»
Finalment, la Federació d’Associacions per la Llengua ha conclòs el comunicat així: «Escola Valenciana vol una educació pública, de qualitat i en valencià. Amb tot, defensem el Decret de Plurilingüisme al tribunal i al carrer, perquè creiem que l’alumnat mereix la millor formació en llengües. Sols amb un coneixement equilibrat de valencià i castellà i un domini pràctic d’anglés, l’alumnat tindrà un bon futur. Per què impedir-li-ho?»
