INSTANT
Un ocell, perdut el cant,
presoner d’un guiny de vidre.
Un núvol, el cabell moll,
crida ajut enmig d’un llibre,
com si sortís d’un estany.
Quelcom passa prop d’aquí,
el silenci m’ho ve a dir.
I passarà allò de sempre.
El mirall s’ha migpartit.
Una flor ha quedat testa,
de voler esmunyir-hi el dit.
Jordi Pere Cerdà
(Sallagosa, 1920 – Perpìnyà, 2011)