El Tempir d’Elx, l’entitat que treballa per la normalització del valencià al sud, ha celebrat la gala d’entrega dels seus 11 Premis al restaurant El Nugolat d’Elx, a la pedania de Daimés, on com a representació dels Amics de la Bressola hi ha assistit la secretària, Montserrat Higueras Tobajas . Enguany s’han tornat a impartir els guardons en les modalitats Elx, Sud i País.
La primera de les guardonades, amb la categoria Elx, ha sigut l’entitat AVIVA d’Elx, l’Agència de Promoció del Valencià, reconeguda pel foment de la llengua a la capital del Vinalopó durant més de tres dècades a través de l’organització dels Premis Literaris Ciutat d’Elx, de la traducció i correcció dels textos en instàncies municipals i de moltes altres iniciatives per la promoció de la llengua.
Tot seguit era el torn del premi categoria Sud, que enguany ha anat a parar a mans de la formació musical El Diluvi.
Per últim, la categoria País queia enguany en mans d’un altre músic, Vicent Torrent. L’exmembre d’Al Tall, i també de València Folk, ha sigut víctima dels atacs de la ultradreta. El govern de la seua localitat, Torrent (Horta Sud), integrat per PP i Vox, va retirar el seu nom de l’auditori municipal per rebutjar la seua figura i tot el que representava. Vicent Torrent, que ha desenvolupat una extensa feina de recuperació cultural, també ha sigut reconegut com a «referent cívic i social» per part d’El Tempir.
El músic deia sentir-se «feliç al sud del sud dels Països Catalans», evocava el Misteri d’Elx i demanava «parlar clar, com ho féiem en aquells anys setanta, quan vam pegar-li la volta a aquell món caduc contra el qual continuem lluitant». Ironitzava amb les limitacions autoimposades per l’esquerra valenciana els últims anys, i apostava per «expressar de forma clara els nostres pensaments i superar l’autocensura: no podem col·laborar en la demonització de conceptes». «Perquè res del que ens convé és perillós», concloïa, i feia referències constants al «dependentisme» dels valencians, definit com «un càncer que ens arruïna». Torrent, protagonista d’un discurs molt aplaudit, s’acomiadava dient «visca la terra, visca la nostra llengua catalana i visca el País Valencià».
